-
Explica’ns la història. Com us vau conèixer?
Els dos érem de tota la vida de Monistrol de Montserrat. Anàvem al mateix col·legi i vivíem al mateix carrer. Feia molts anys que ens coneixíem.
-
Per què vau triar Montserrat? Hi ha alguna història darrera?
Vam triar a Montserrat perquè els meus sogres treballaven a Montserrat i tenien molta amistat amb un capellà. Havia vingut aquí a casa i va ser ell qui ens va casar. Quan vam decidir casar-nos vam dir: “ho fem a Montserrat” perquè ens pugui casar ell. També treballava un germà de la meva sogra, la Lolita. Ja es coneixien amb la família de molts anys. I vam decidir fer-ho a Montserrat per aquest motiu, perquè ens casés ell.
Vam haver de demanar per casar-nos un any abans. Volíem casar-nos a l’altar Major amb l’escolania, però no va poder ser perquè ja estava tot l’any ple. Aleshores ens vam casar a l’altar Major, però després que cantés l’escolania. Ens van posar música, però els escolans ja no hi eren cantant a la missa. Normalment, fas el casament i l’escolania canta al final de l’acte del matrimoni. Però, nosaltres vam fer el casament just després de cantar l’escolania perquè només canta un cop.
-
Hi ha alguna restricció per a casar-te a Montserrat? O ho pot fer qualsevol?
Ara no sé si haurà canviat, però en aquells moments, que s’hi casava molta gent, havies de sol·licitar-ho amb molta antelació. Ja et dic, nosaltres vam demanar cita un any abans i ja no vam poder-nos casar amb l’escolania. Es pot casar qualsevol, sigui dels pobles del voltant o no, però molt temps abans. Potser ara ha canviat perquè no hi ha tants casaments.
A més, si no et vols casar a l’alta Major, també es casen al Cambril, que li diuen. Es tracta de l’església petita que hi ha darrere de la Mare de Déu, on veus la Mare de Déu d’esquena. En canvi, si estàs a l’altar Major, la veus de cara. Ara també fan casaments a la tarda, que abans no es feia, només es feien al matí.
-
Com va ser l’experiència?
Molt maco. Sempre és molt maco, l’únic que no va anar bé va ser la pluja. El dia que ens vam casar nosaltres, plovia moltíssim. Va ploure molt aquell dia i no tenim imatges maques amb la muntanya perquè la boira la tapava. Montserrat estava tot ennuvolat.
El convit no el vam fer al Montserrat, perquè el restaurant estava molt bé i menjaves de qualitat, però en aquella època quan s’acabava el dinar no hi havia festa, feies el banquet i tertúlia, però no feien balls. Ara sí, ara es fa tot, però aleshores no. I doncs, vam decidir fer-ho a les piscines de Collbató, que feien molts casaments. Va fer una tempesta impressionant, va ser un dia de pluja. Tot ple de bassals, amb el vestit de núvia. Però a pesar de tot, va ser un dia molt maco.
-
Hi vas sovint al Monestir des d’aleshores?
No. Quan havia treballat sí que hi havia anat. Vaig treballar durant 27 anys dins del convent i a hostatgeria. Però des que no hi treballo, ja no hi pujo tant.
-
Com ha anat canviant Montserrat d’ençà que et va casar?
Moltíssim. Entre les obres que han fet, i la gent, que abans coneixia a tothom, poc o molt, però els acabes coneixent a tots. Dels que treballàvem abans no crec que quedi ningú. Quan em vaig casar encara no treballava a Montserrat, hi pujàvem un cop a l’any. Però després, al treballar-hi cada dia durant 27 anys, veus més el canvi. I ara, ja fa 3 o 4 anys que no hi vaig però deu haver canviat més encara.
Abans els pagesos estaven a l’entrada de l’església i feien frankfurts, imagina’t com ha anat canviant tot. També, el cremallera ha donat molta vida. Ara hi ha molta més gent. Han donat molts canvis, tot per bé, perquè haurà ajudat al fet que es conegui més el Monestir i a l’economia.
-
Per últim, per què recomanaries a les parelles casar-se a Montserrat?
Sí. A qui li agrada aquestes coses, és molt recomanable, sobretot per a les persones que són molt de Montserrat, és molt maco. L’altar Major impressiona, estàs allà amb l’escolania i la muntanya tan a prop que impressiona molt.
